La Torre del Reloj

La Torre del Reloj
Reseñas, Noticias, Avances, ...... de Comics, Anime, Cine, Series de TV, Musica, ....... Todo ello, desde el punto de vista, de una aficionada.

Reseñas Cine Occidental

Reseñas Cine Occidental
De todos los Generos y Epocas.

Reseñas Cine Asiatico

Reseñas Cine Asiatico
Cine made in Japan, Hong Kong, Corea, Taiwan, ...... y Bollywood.

Reseñas Series de TV

Reseñas Series de TV
Series USA, Inglesas, Canadienses, ..... y Doramas.

Series Inglesas.

Series Inglesas.
De la BBC sobretodo.

Reseñas Anime

Reseñas Anime
Desde Keroro a Satoshi Kon.

Reseñas Manga

Reseñas Manga
Manga, Manhwa, Manhua, y Otros

Reseñas Comic

Reseñas Comic
De Vertigo, DC, Marvel, Indi, Europeo, ....

Reseñas Comic Europeo.

Reseñas Comic Europeo.
Desde España, Francia, Suecia, ....

Comic Indi y Otro.

Comic Indi y Otro.
Desde Oni Press a Virgin.

Especiales

Especiales
Sesiones Dobles, La semana de....., Retrospectivas, Festivales, Salones, ......

Retrospectivas.

Retrospectivas.
Godzilla, Palahnuik, Johnnie To, Andy Watson, Makoto Shinkai, ....

La Banda Sonora de mi vida

La Banda Sonora de mi vida
Buena Musica

PAPARAZZI

PAPARAZZI
Chicos Guapos

Busca, Busca.

lunes, 28 de septiembre de 2009

SITGES 09: El Jurado y Premios Honorificos



Este año el Jurado del Festival sera el siguiente:


NEIL MARSHALL

Nascut a Newcastle (Anglaterra). Va començar a fer pel·lícules a onze anys, amb una càmera de Super 8. La seva passió pel setè art el va dur a la Facultat de Cinema de la Newcastle Polytechnic, on es va graduar el 1992. Durant els vuit anys següents va estar enfeinat treballant com a muntador mentre i escrivint els projectes propis. El 2002, finalment, va debutar com a realitzador amb la cinta de terror Dog Soldiers, presentada a competició al Sitges 02 i considerada merescudament pel·lícula de culte. El seu següent llargmetratge va ser l’esplèndida The Descent, que va superar totes les expectatives, va tenir una àmplia distribució internacional i va obtenir nombrosos guardons, incloent-hi un Saturn i dos BIFA. El 2008 va estrenar la violenta i postapocalíptica Doomsday i ara enllesteix Centurion, una aventura d’època ambientada durant l’ocupació romana del sòl britànic.


AMANDA PLUMMER

Actriu nascuda a Nova York. A la seva llarga filmografia hi destaquen títols com ara El rey pescador (1991), Pulp fiction (1994), Mi vida sin mi (2003), Pax (1994), Besos de mariposa (1995), El hotel del millón de dólares (2000) i Ken Park (2002). Fora de la pantalla, la seva feina als escenaris de Broadway s’ha vist recompensada amb un premi Tony, dues nominacions, i diversos guardons del cercle de crítics. Recordem Agnes of God, Taste of Honey i Pygmalion, on ha treballat al costat de Geraldine Chaplin i Peter O’Toole, entre d’altres. La seva aparició més recent al teatre ha estat a Summer and Smoke i The Gnadiges Fraulein, totes dues de Tennessee Williams, i al cinema la podrem veure aviat a The Making of Plus One. A més dels reconeixements esmentats, té tres premis Emmy, un Saturn, una nominació als Golden Globes i una altra als premis de l’Acadèmia britànica.


TUOMAS RISKALA

Autor finlandès, crític de cinema i programador. És, des de l’any 2000, director de la secció oficial de cinema fantàstic del popular Espoo Ciné, un festival internacional que acaba de fer vint anys. A més, és corresponsal d’Episodi, la revista de cinema més important de Finlàndia, i crític de cinema per a Iltalehti, el tercer diari nacional en tirada. Fa més de quinze anys que escriu sobre cinema de gènere per a diversos diaris i revistes, i ha col·laborat en nombroses publicacions, com ara el llibre Alternative Europe: Eurotrash and Exploitation Cinema Since 1945. Tuomas Riskala és membre de l’Acadèmia de Cinema de Finlàndia des del 1999, amb dret a vot als Jussi Awards, “els Goya finlandesos”.


JOHN SAXON

Nascut a Brooklyn, Nova York. Va firmar el seu primer contracte com a actor amb els estudis Universal amb divuit anys acabats de fer i des de llavors el seu rostre ha format part de més d’un centenar de pel·lícules i un nombre semblant de sèries de televisió (de Falcon Crest a CSI). Actor de gènere, va freqüentar el western, la comèdia i el drama sota la direcció de realitzadors com ara John Huston, Vincent Minnelli i Sidney J. Furie, i va protagonitzar nombroses produccions italianes de gènere fantàstic i policíac que el van fer enormement popular a Europa. El 1987 va debutar com a director amb la cinta de terror Death House. Algunes de les seves pel·lícules més recordades: Los que no perdonan (1960), La muchacha que sabía demasiado (1963), Sierra prohibida (1966), Planeta sangriento (1966), Joe Kidd (1972), Operación dragón (1973), Napoli violenta (1976), El jinete eléctrico (1979), Virus (1980), Tenebre (1982) i Pesadilla en Elm Street (1984).


JORDI BATLLE CAMINAL

Nascut a Barcelona el 1956. Crític de cinema, col·labora actualment a Fotogramas i a la Guía del Ocio de Barcelona. Exerceix com a crític del diari La Vanguardia. És autor dels llibres La última cruzada de Spielberg (1989), Catastrorama (1998), Med&Cine. Encuentros, tribulaciones y cortocircuitos entre cine y medicina (1998), Brian de Palma. El deslumbrante manipulador (1998), CineMETROgrafia (1999) i Antonio Isasi-Isasmendi. El cineasta de l’acció (2005). Té un fort vincle amb el Sitges - Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, ja que entre els anys 1982 i 2002 va ser el responsable de les publicacions del Festival.


JURAT NOVES VISIONS
STEPHANIE BILLETER - CRÍTICA
MARC HELWIG - REPRESENTANT
PEDRO USABIAGA - FOTÒGRAF

JURAT MÉLIÈS
TIM LEAGUE - DIRECTOR DE FANTASTIC FEST, BLOGGER
TONI MESSA - CRÍTIC
ANTJE NIKKOLA MÖNNING - PRODUCTORA, ACTRIU

JURAT ORIENT EXPRESS - CASA ÀSIA & ANIMA'T
FAUSTO FERNÁNDEZ - CRÍTIC
LUIS M. ROSALES - REVISTA SCI-FI WORLD
MARC WALKOW - PRODUCTOR DE DVD, PROGRAMADOR NY ASIAN FILM FESTIVAL

JURAT CARNET JOVE
ARNAU VILARÓ I MONCASÍ (PRESIDENT DEL JURAT)
SERGI FABREGAT MATA
ARANTZA MARICHALAR CARRASCO
JOAN SALA MOZOS
ISABEL SALVADOR JIMÉNEZ

JURAT NOVA AUTORIA
ROSER AGUILAR - DIRECTORA, GUIONISTA
LLUÍS BONET MOJICA - CRÍTIC
ALBERT SOLÉ - REALITZADOR
JOAN VALENT - COMPOSITOR

PREMI BRIGADOON – PAUL NASCHY
DOMINGO LÓPEZ TORTOSA - ESCRIPTOR I REALITZADOR DE CURTMETRATGES
DIEGO LÓPEZ FERNÁNDEZ - EDITOR DEL FANZINE ‘EL BUQUE MALDITO’
JOSÉ MARTOS ARROYO - ARTISTA MULTIDISCIPLINAR



Homenajes y premios honoríficos


Màquina del Temps


CLIVE BARKER

Va néixer el 5 d’octubre de 1952 a Liverpool, molt a prop de Penny Lane, el carrer que els Beatles van immortalitzar amb una de les seves cançons més cèlebres. Clive Barker és novel·lista, assagista, dramaturg, cineasta i pintor. Segons reconeix ell mateix: “El meu ideal artístic el representa Jean Cocteau, perquè va fer pel·lícules, va escriure novel·les i obres de teatre, va pintar quadres... Ell solia dir que tot formava part e la mateixa cosa, d’un sol procés: que tot consistia a ser poeta”. Entre les seves peces teatrals destaquen Frankenstein in Love, or The Love and Death (1982) i The Eye Of The Beholder: Goya And Colossus (1983), mentre que a la seva obra narrativa sobresurten Los libros de sangre (1984-1985), Cabal (1988) i Tortured Souls (2001). També ha dirigit tres pel·lícules de culte: Hellraiser (1987), Razas de noche (1990) i El señor de las ilusiones (1995).


WALTER HILL

Nascut el 10 de gener de 1942 a Long Beach (Califòrnia), Walter Hill és una de les figures clau del cinema nord-americà dels últims setanta i primers vuitanta, en la seva triple faceta de guionista, realitzador i productor. Fa un cinema d’acció, rude, nihilista, a mig camí entre western i el cinema negre, entre l’èpica i la tragèdia, protagonitzat sempre per homes al marge de la llei, al límit de les seves capacitats, en lluita contra tot i contra tothom. Com a realitzador destaquen a la seva filmografia Driver (1978), The Warriors (1979), Forajidos de leyenda (1981), Traición sin límite (1987), Wild Bill (1995) i El último hombre (1996). Com a productor és responsable de la tetralogia Alien i del crossover Alien vs. Predator, com també de la prestigiosa sèrie de televisió Deadwood (2004-2006), guanyadora de vuit premis Emmy.


PARK CHAN-WOOK

Park Chan-Wook (23 d’agost de 1963) és, sens dubte, un dels realitzadors i guionistes més coneguts i respectats del seu país, Corea del Sud, des de l’èxit internacional del seu peculiar thriller bèl·lic Joint Security Area (2000). Va ser, però, l’anomenada “Trilogia de la venjança”, integrada per Sympathy for Mr. Vengeance (2002), Oldboy (2003) i Sympathy for Lady Vengeance (2005), protagonista d’una desfilada triomfal per diversos festivals especialitzats d’arreu del món, la que va consagrar-lo com un dels grans noms del panorama fílmic internacional. El seu cinema combina històries de moral ambigua i extrema amb una delicadesa poètica inusual que es plasma en una àmplia paleta de colors, en una posada en escena molt estudiada i plena de plasticitat, i en una utilització magistral de la música.


HERSCHELL GORDON LEWIS

Herschell Gordon Lewis, anomenat “el padrí del gore” per crítica i públic, va néixer el 15 de juny de 1929 a Pittsburg (Pennsilvània), i juntament amb el seu soci, David F. Friedman, es va especialitzar en la producció d’’exploitation movies com ara Living Venus (1961), B-O-I-N-G! (1963) i The Adventures of Lucky Pierre (1961): còctels de comèdia, drama i “pit i cuixa” que es filmaven en una setmana amb pressupostos d’uns 8.000 dòlars (!). Va aconseguir l’èxit internacional amb les seves cintes d’horror sanguinolent rodades en color: Blood Feast (1963), considerat el primer film autènticament gore de la història, 2.000 maníacos (1964), Color Me Blood Red (1965) i A Taste of Blood (1967).


SHINYA TSUKAMOTO

Pel·lícules com Tetsuo, the Ironman (1989), continuada per Tetsuo II: Body Hammer (1992) i Tetsuo: The Bullet Man (2009), han estat qualificades de clàssics del ciberpunk per la seva electritzant exploració visual de la dualitat home-màquina des d’un punt de vista radicalment subjectiu, el que caracteritza el molt personal univers creatiu del seu realitzador, Shinya Tsukamoto. Nascut l’1 de gener de 1960 a Tòquio, Tsukamoto sol portar a terme diverses funcions a cada film (actor, director de fotografia, muntador, dissenyador de producció...), una característica que té a veure amb la seva precoç afició al cinema: tenia 14 anys quan els seus pares li van regalar una càmera de Súper 8. “No tenia equip ni res de semblant, només hi era jo. Així doncs, quan em vaig fer cineasta professional, ja m’havia acostumat a treballar d’aquella manera”, ha declarat.


IVAN REITMAN

Ningú no diria que Ivan Reitman (27 d’octubre de 1946, Komárno, Eslovàquia), director d’un grapat de comèdies mítiques dels vuitanta —Los incorregibles albóndigas (1979), El pelotón chiflado (1981), Los cazafantasmas (1981)—, va ser el productor dels primers i més inquietants treballs de David Cronenberg —Vinieron de dentro de (1975), Rabia (1977)—, d’un violent rape & revenge molt comentat a la seva època, Fin de semana sangriento (William Fruet, 1976), i d’un exploitation tan popular com Ilsa, la tigresa de Siberia (Jean LaFleur, 1977). Home de cinema polifacètic i versàtil, Reitman ha continuat conreant la comèdia “fantàstica” amb Junior (1994) i Evolution (2001).



Gran Premi Honorífic


MALCOLM MCDOWELL

Nascut Malcolm John Taylor el 13 de juny de 1943 a Leeds (Anglaterra), Malcom McDowell ha passat a la història del cinema com el sociòpata Alex DeLarge de La naranja mecánica (Stanley Kubrick, 1971), però la seva trajectòria com actor abasta més d’un centenar de pel·lícules i telefilms. Gràcies a un físic peculiar, inquietant, i al seu estil interpretatiu crispat i intens, McDowell ha destacat sempre en papers difícils, conflictius, plens de matisos, com els d’If.... (Lindsay Anderson, 1968), El cobarde heroico (Richard Lester, 1975), Los pasajeros del tiempo (Nicholas Meyer, 1979), El beso de la pantera (Paul Schrader, 1982) i Los abusos sexuales del Dr. Russell (Charles Winkler, 1990).



Maria Honorífica


SAMUEL HADIDA

Nascut el 17 de desembre de 1953 a Casablanca (Marroc), Samuel Hadida va fundar el 1978, amb el seu germà Victor, la companyia Metropolitan Filmexport, que va convertir-se en la distribuïdora independent més important de França amb títols com ara Posesión infernal (Sam Raimi, 1982), Rampage (William Friedkin, 1987), Reservoir Dogs (Quentin Tarantino, 1992) i Dark City (Alex Proyas, 1998). Posteriorment, el 1990, crea una nova empresa, Davis Films, dedicada a la producció, origen d’èxits com ara Amor a quemarropa (Tony Scott, 1993), Un hombre lobo americano en París (Anthony Waller, 1997), El pacto de los lobos (Christophe Gans, 2001), Domino (Tony Scott, 2005) i La dalia negra (Brian De Palma, 2006).


ANTONIO ISASI-ISASMENDI

Productor, guionista i director, José Antonio Isasi-Isasmendi (Madrid, 1927) es va traslladar de molt jove a Barcelona, ciutat on es va formar professionalment quan va entrar a treballar com a noi dels encàrrecs a la productora Emisora Films. D’ascens en ascens va arribar a la categoria de muntador (1947-1954) de les pel·lícules dirigides per Ignacio F. Iquino. Després de debutar com a realitzador a Relato policíaco (1954), la carrera cinematogràfica d’Antonio Isasi presenta dues etapes ben diferenciades. La primera arrenca amb el rodatge de La huida (1955) i es caracteritza pel predomini de pel·lícules policíaques i d’acció, com Pasión bajo el sol, un drama rural (1956), Rapsodia de sangre (1957) i Sentencia contra una mujer (1960). Més endavant van arribar les seves populars coproduccions internacionals, entre les quals destaquen Estambul 65 (1965), Las Vegas 500 millones (1964) i El perro (1977), cintes en què les qualitats d’un gran cineasta clàssic —és a dir, màgia, narració, lliçó— tendeixen a fondre’s en una impressió d’única i vivificant esplendor.


JOSÉ RAMÓN LARRAZ

Abans de dedicar-se al cinema, José Ramón Larraz Gil (Barcelona, 1929) va ser dibuixant de còmics, fotògraf de moda i de fotonovel·les i il·lustrador d’El Coyote (1954) i Florita. Va cursar estudis d’Història de l’Art a París (1956-1959) i a continuació es va traslladar a la Gran Bretanya, on va començar la seva extraordinària carrera anglesa com a realitzador de cinema de terror, thrillers malsans i exploitation, amb títols ara mítics entre els aficionats: Whirlpool (1970), Deviation (1971), Las hijas de Drácula (1974) i Symptoms (1974). Després va tornar Espanya, on va signar diversos films eròtico-turbulents d’interès divers —El mirón (1977), La visita del vicio (1978), La ocasión (1978), Los ritos sexuales del diablo (1982) — fins que, de la mà del productor José Frade, es va convertir en l’artesà, potser menys inspirat, de Juana la loca... de vez en cuando (1983), Descanse en piezas (1987) i Al filo del hacha (1988).


JORDI LLOMPART

Jordi Llompart i Mallorqués és un periodista nascut a Barcelona l'11 d'octubre de 1962. Força conegut per haver dirigit els telenotícies i diversos espais informatius de Televisió de Catalunya (TV3 i Canal 33), va iniciar la seva carrera professional com a director de l'emissora municipal Ràdio Cubelles i com a responsable dels serveis informatius de Ràdio Avui-Cadena 13. També ha col·laborat als diaris Avui i La Vanguardia, entre d’altres. Entre el començament de 1994 i el final de 1996 va dirigir el projecte L'oblit del passat, sèrie documental de programes sobre la conservació del Patrimoni Cultural de la Humanitat. A més, ha dirigit els films documentals Mystery of the Nile (2005), Adventure on the Nile (2005), The Nomad Experience (2006) i Magic Journey to Africa (2009), films documentals que l’han confirmat com a pioner del cinema de gran format a casa nostra.


ELÍAS QUEREJETA

Nascut a Hernani (Guipúscoa), el 27 d’octubre de 1934, Elías Querejeta és un dels productors més importants del cinema espanyol. També ha treballat com a guionista i documentalista, i en la seva joventut va ser futbolista de la Real Societat, equip amb què va jugar a la primera divisió de la lliga espanyola (1952-1958). Des de 1963, l’any en què va crear la seva empresa, ha produït més de cinquanta pel·lícules, bona part de les quals van contribuir a la renovació dels temes i les formes del cinema espanyol del tardofranquisme i la transició. Sens dubte, però, la seva contribució més important a la cinematografia està lligada a la col·laboració amb Carlos Saura, Víctor Erice, Manuel Gutiérrez Aragón, Julio Medem, Fernando León de Aranoa i Gracia Querejeta, la seva filla. Entre els premis que ha obtingut hi ha la medalla d’or de l’Acadèmia de Ciències Cinematogràfiques espanyola, que li va ser atorgada el 1998.



Premi Nosferatu


JACK TAYLOR

Oregon, EUA, 1936. De rostre agraciat i fotogènic, George Brown Randall sempre va tenir clar que havia nascut per al cinema. El que no es podia imaginar és que, amb el nom artístic de Jack Taylor i tot i tenir la nacionalitat nord-americana, s’acabaria convertint en un dels actors més populars del cinema espanyol i en tot un símbol del gènere fantàstic.

Un repàs accelerat de la seva carrera en situaria l’inici a Hollywood i al mitjà televisiu; després va arribar la professionalització com a actor de cinema amb diversos films mexicans de gènere rodats a les ordres de Federico Curiel. L’any 1962, gràcies als seus contactes amb una companyia de teatre, va visitar Espanya, el país on s’acabaria instal·lant definitivament i on arrodoniria una filmografia de més de vuitanta pel·lícules (sense comptar un nombre semblant de produccions televisives) al costat de gent com ara Amando de Ossorio, Jesús Franco, León Klimowsky, Carlos Aured, Juan Piquer Simón i José Ramón Larraz.

Jack Taylor continua actiu i amb molts projectes per al 2009, incloent-hi el de passar per Sitges per rebre el premi Nosferatu; un premi que la seva carrera i la seva demostrada passió pel cinema fantàstic i de terror s’han ben guanyat.

Filmografia selecta:
La maldición de Nostradamus (Federico Curiel, 1959), Necronomicón (Jesús Franco, 1967), El conde Drácula (Jesús Franco, 1969), Doctor Jekyll y el hombre lobo (León Klimowsky, 1971), La venganza de la momia (Carlos Aured, 1973), Viaje al centro de la tierra (Juan Piquer Simón, 1977), Mil gritos tiene la noche (Juan Piquer Simón, 1982), Conan the Barbarian (Conan el bárbaro; John Milius, 1982), Serpiente de mar (Amando de Ossorio, 1984), Descanse en piezas (José Ramón Larraz, 1987), The Ninth Gate (La novena puerta; Roman Polanski, 1999).
Pel·lícules projectades: El buque maldito (Amando de Osorio, 1974); La noche de los brujos (Amando de Osorio, 1973).

0 comentarios:

Twitter la Torre del Reloj.

Seguidores

Ultimos Comentarios

Archivo del blog

Translate Me!

Do you want to read something in crappy Babelfish english? This is it!

Blog de Cine Asiatico

FEEDJIT Live Traffic Feed